Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

dimarts, de gener 31, 2006

LES 5 PRIMERES MANIES EN ELS ESCACS


Bé, a resultat de la petició feta pel meu amic Donaire, he transformat la seva adaptant-la al meu blog que, principalment, va d'escacs.
De ben segur que si ets escaquista deus tenir manies d'una certa importància, i m'agradaria que, si anessis als comentaris, les exposessis com jo ho faré seguidament. Abans, però, caldria esmentar que si volem conèixer a una persona ben maniàtica, ens adrecessim evidentment cap a la història dels escaquistes i en trobaríem un munt, que a nivell general tothom opina que nosaltres ja en som d'estranys. Per exemple, el campió mundial sense corona, el sr. Morphy era un maniàtic de les sabates i en tenia un munt per a cada ocasió. El fet és que aquest gran jugador, i admirat encara avui dia per les seves partides inmortals, llicenciat en moltes carreres i dotat d'una enorme intel.ligència, la seva genialitat va decaure en una paranoia i el van trobar mort en una banyera (suicidi) amb unes quantes sabates surant... Una altre maniàtic d'escacs és en Kasparov que parla amb les peces ell sol (per exemple: "...i tu, alfilet meu, quan voldràs canviar de diagonals i donar-me alicient cap a un final?).

Les meves 5 manies en escacs són:

1era) Mania de Col.locació: En un matx oficial, abans de començar, tinc l'obsessió de posar molt ben col.locades tant les peces meves com les del contrincant. Cal comentar que un meu rival -que no donaré la seva identitat- sabia d'aquesta meva obsessió i va aprofitar, quan ja les havia col.locat bé, de posar-les molt malament expressament amb la idea d'inquietar-me (fins aquí arriba la mala fe dels jugadors). Pot ser això una actitud de demarcació animal del terreny?
2ona) Mania de Preparació:En un matx oficial, també tinc la mania de treure'm el meu rellotge i posar-lo al costat del digital oficial. És una mania que va precedida de la primera i n'és per dues raons: una, per anar veient com passen les hores i saber el temps real d'una forma més pràctica, i l'altra per treure'm pes de sobre i poder maniobrar amb més agilitat davant la partida. És com el qui es puja les mànegues de la seva camisa per preparar-se per a una gran baralla.
3era) Mania Animosa: En un matx oficial, abans d'una partida fer-me un café per reforçar l'ànim. Algú anomenarà que això és "dopatge". La veritat és que s'hi estan posant molt fort amb aquesta qüestió la federació i volen determinar què és dopatge i què no ho és (i la qüestió és com ho controlaran?)...per aquesta premisa potser podríem dir que també fer un glop d'aigua o menjar quatre pipes durant la partida és dopar-se, no?
4rta) Mania d'Abstinència: No jugar cap partida amistosa ni estudiar res el dia abans d'una partida oficial. Crec que així reforça l'esperit combatiu i vas amb més ganes de jugar, i no m'embolicaré tant amb les idees (estant més aclaridor i més concentrat en tot moment).
5ena) La Superstició d'un Objecte: El bolígraf! qui no ho és de maniàtic amb el bolígraf que ha d'inmortalitzar una partida? Quan comences a guanyar moltes partides, segur que portem a sobre el mateix sempre que anem a jugar de campionat. Inclús, s'ha donat el cas que n´he tirat per posar com excusa que la meva mala sort era culpa del bolígraf.
Enrock.

divendres, de gener 27, 2006

L'ESCOLA D'ESCACS DEL BAIX EMPORDÀ I ELS ANTICS ALUMNES


El tema d'avui va dedicat a la promoció del jovent en els escacs.
Des de que tinc 17 anys, he dedicat molta part del meu temps a ensenyar escacs a la mainada. Ara, ja han passat 22 anys, i ha estat el moment de deixar de dedicar-me a la mainada. Han estat 22 anys de veure com passaven nens i nenes cada temporada diferents, i el que he comprovat és que només s'han quedat molt pocs. Primer vaig començar obtenint el títol de Monitor Català d'Escacs, homologat per la Federació Catalana d'Escacs, i només donava classes en el col.legi Gaziel. Poc a poc, s´hi van afegir més, fins el punt d'haver de buscar més monitors que, al final, han heretat aquest seguiment, tot fundant l'anomenada Escola d'Escacs del Baix Empordà. Dita escola sempre ha estat en contacte amb el Consell Esportiu per tal d'organitzar els campionats escolars i altres.
Han passat molts de nens i nenes per aquestes classes, i ara contemplo el fruit d'alguns que s'hi han quedat per sempre i penso: "al menys, ha valgut la pena". De més a més, quan ja es fan gran t'hi fas amic d'ells i vas a fer campionats amb ells. És molt agradable intercanviar comentaris sobre les nostres partides i les experiències que obtenim, i veure que aquells nens ja són homes inclús capaços de guanyar-te. De totes maneres, encara em veuen com un veterà al qual se li pot obtenir molta més informació per a que ells n'aprenguin més.
D'altra banda, sempre, l'escaquista ha estat arrelat a la música que li ha acompanyat en els viatges de competició. En el meu cas, com a tots els de la meva generació, ens ha tocat escoltar rock. Amb això, vull aprofitar que m´ha sorprés que molts dels meus "pupilos", ara ja grandets, segueixen escoltant la mateixa música que nosaltres escoltàvem i, per tant, no ens discutim a l'hora de posar un tema en el cotxe. Dic que m'ha sorprés per que, veient al meu germà, 10 anys menys que jo, que és DJ i escolta això del "House"(veieu la seva web "suc groove club"), al rock li queda poquet...i ja no és el que era, s´ha degradat en format "metal" o grups de poca melodia com "sepultura": on són les velles glòries que tan escoltàvem? (dels anys 50 fins als 90). Menys mal que encara resta jovent que repassa la història del rock, com els meus alumnes d'escacs.
D'aquests nois n'hi ha uns quants que ja em foten guerra i, observo, que són un potencial de grans jugadors. De fet, de vegades, m'enfronto amb jovent desconegut que fins i tot em guanyen -parlo de nens prodigis que tenen ja titulació de Mestrei són molt jovenets.
Una de les coses que he aprés fent classes d'escacs és que s'ha de portar un ordre d'ensenyament i, gradualment, complicar els conceptes a mesura que s'hi van fent com a jugadors (no es pot ensenyar a un novençà com planificar una partida. Primer, es comença per la normativa bàsica, el sistema d'apuntar jugades, com jugar amb rellotge, quatre conceptes de desenvolupament de l'obertura, unes quantes combinacions i els mats elementals. Després, ve la part estratègica, finals de peons i altres finals, aprofundiment de la tàctica i teoria de les obertures). Durant aquests processos, es van plantejant unes avaluacions per a veure si realment el nen o nena ho ha aprés bé. Per exemple, veieu aquestes proves de nivell principiant:

EXAMEN SOBRE CONEIXEMENTS BÀSICS D´ESCACS

Nom: …………………… Cognoms:…………………………….
Edat:………… Col.legi: ………………………………………....
Data d´avui: …………… Puntuació: ………………...........

Preguntes (el valor de cadascuna està en parèntesi):
1. De quin color són les caselles “a8” i “h1”, situades a la dreta dels jugadors? (0,5)
2. Escriu el valor de cada peça: D=......., T=......, A=........, C=......, R=............., P= ........(0,5)
3. Escriu què significa cadascun d’aquests signes: + =...................., 0-0 =.....................,
? =............................., + + =............................., ! =.............................,
0-0-0 =........................., x =......................., a.p. =........................... (0,5)
4. Explica quines són les fases de la partida: ............( 1 )
5. Què hem de fer quan ens fan escac al rei? ............( 1 )
6. Quins són els principis bàsics de l´obertura i quins tipus d´obertura hi ha (explíca-les)?.............( 1,5 )
7. Escriu els 5 motius bàsics en que una partida pot acabar en taules: ........( 1 )
8. Quin són els 4 mats elementals i explica amb poques paraules a quin lloc del tauler es realitzen.
(recorda que un mat elemental és aquell que es fa amb un mínim de peces):........( 1 )
9. Realitza el dictat en sistema algebraic que s´exposarà en el mural i apunta´l darrera el foli. ( 1,5 )
10. En aquests dos murals que posem a la classe hi ha mat en tres jugades i juguen primeres les blanques. Anota-les-jugades-correctes-per-guanyar: ( 1,5 )


2on. CONTROL DE CONEIXEMENTS

1- Escriu els diferents tipus de peons que observes en el tauler.-

2- Què és una columna oberta?-

3- Què és una columna semi oberta?-

4- A quines columnes mirarem de jugar les torres?-

5- Escriu les diferents classes d’obertures.-

6- Com comencen les obertures obertes?, i les

semiobertes?, i les tancades?-

7- Escriu, el nom d’ una de cada classe d´obertura.-

8- Juguen blanques i fan escac mat en dues.- 1- ................ , ................. 2- ...................

9- Juguen blanques i fan escac mat en dues.- 1- ................ , ................. 2- ...................

10- Juguen blanques i fan escac mat en cinc.- 1- ................ , .............. 2- ................ , ..............

3- .................. , ................. 4- .................. , .................... 5- ....................

11- Quina és la millor jugada blanca sobre el mural? Per què?-

12- Blanques juguen i guanyen.- 1- ......... , ........ 2- ......... , ......... 3- ......... , ........ 4- ......... , ........

NOM DE L’ALUMNE : ....................................................................................................................

PUNTS ACONSEGUITS : ......... QUALIFICACIÓ : ...........................................





Normalment, si la classe és en una escola pública, t'exigeix l'AMPA l'assistència i un control de comportament de l'alumne. Per exemple:


EVALUACIÓ DE FI DE CURS

CENTRE D’ENSENYAMENT:..................................................................................
DIA/S DE L’ACTIVITAT:............................................... HORA: de ........ a .........
MONITOR:....................................................................................... DATA:..../..../.....
ALUMNE:................................................................................................... CURS.......
CATEGORIA:.................................... FALTES D’ASSISTÈNCIA:........................

COMPORTAMENT

Interessat Obedient Quiet Impulsiu Insegur Te seguretat
Desinteressat Desobedient Mogut Reflexiu Distret Concentrat
Ordenat Desordenat

CONEIXEMENTS (1)

CONTROL 1:.................. CONTROL 2:.................. CONTROL 3:..................
NOTACIÓ:............ OBERTURES:............ MIG JOC:............ FINALS:............
(1) I= Insuficient. S= Suficient. B= Be. N= Notable. E= Excel·lent.

COMPETICIONS

CAMPIONAT D’AULA:..................................... CLASSIFICACIÓ:......................
“ COMARCAL:............................ “ :.......................
“ TERRITORIAL:........................ “ :......................
“ de CATALUNYA:........................ “ :......................
ALTRES:................................................................ “ :......................
.................................................................................. “ :......................

OBSERVACIONS GENERALS:.................................................................................



De totes maneres, crec que el que ens interessa més és el promocionar als nens i nenes i que en un futur segueixin els escacs, amb l'absència del monitor, tot estudiant llibres, programes informàtics dedicats als escacs i apuntant-se a un Club d'Escacs per estar federat com a jugador professional i competir en campionats tant regionals com internacionals. Seria un plaer per al monitor veure que un dels seus alumnes pugui guanyar-ne algun, també aconseguir un ELO prou alt i, millor encara, arribar a Mestre.

Enrock

dijous, de gener 26, 2006

L'ESCAQUISTA I L'AMOR

Estimats escaquistes,
Aquest escrit ve a conseqüència d'una reflexió sobre la parella de l'escaquista, que provablement n'heu estat testimonis.
  • En primer lloc, suposo que ser la parella d'un o d'una escaquista apassionat-da pel joc-esport-ciència deu portar alguns petits conflictes:
Que la parella et digui que, fins i tot, té gelos dels escacs per que sempre estem cap aquí i cap allà jugant campionats, o bé entrenant en el club o estudiant teoria periòdicament, és un símptoma de preocupació, crec. Potser és que m'haig de replantejar si haig de plegar de jugar tan sovint, no? Però, la qüestió és que estem, el escaquistes, sotmesos a una adicció pitjor que la del tabac. L'afany de saber més i tenir més experiència és una droga! I més, si llavors encara tens reconeixements en les competicions! Quina llàstima seria deixar-ho per la gelosia,no?
També, han de comprendre les nostres parelles, que els escaquistes estem malalts per les 64 caselles. A compte d'això us en diré una de molt bona: el sr. Alekhine, campió mundial dels escacs, en la seva època d'estudiant estava tan ficat en el món dels escacs que el professor de matemàtiques, en plena classe, va escriure un problema a la pissarra i li va preguntar al futur campió "quina és la solució sr. Alekhine?" i el jove, que estava mirant cap un cantó del sostre tot meditatiu, baixa del núvol i respon "molt fàcil, el cavall va a h6, fa escac, després el rei contrari només té un moviment i, aleshores, baixo la torre també fent escac, tapa obligat, i amb àlfil a g5 no pot salvar la situació". Tothom, evidentment, va riure.
  • En segon lloc, com arreglar-ho?

De vegades, la solució seria involucrar més a la nostra parella i dir-li d'acompanyar-nos al matx. Certament, per qui no li va els escacs s'ho troba molt poc motivant i se'n cansen d'esperar, per que això dura i dura, com aquelles piles -y duran y duran... Per tant, cal potser una altra parella d'un altre-a escaquista per tal de que es motivin entre elles, ja que una sola, crec, que seria molt sacrificat. Havent-hi més d'una parella, després les coses comencen a ser més fàcils: se'n van a passejar de tant en tant, i organitzen possiblement el dinar que ve a posteriori.

Ben cert que algú de vosaltres ha estat testimoni d'aquestes circumstàncies, potser en menor grau. Si voleu afegir-hi alguna cosa més, estem disposats a llegir-vos en l'apartat de comentaris. Ara us toca jugar a vosaltres i, mentre, us deixo amb alguns poemes originals on hi té cabuda quelcom dels escacs però que estan dedicats a la meva parella que amb tanta paciència em fa costat (gràcies Luisa):

“EL COMPROMISO”


Sabe Dios qué es de mi proyecto,
mas sabe también quién me vela,
una dama y una candela
para pisar mordaz trayecto.

No pondré excusa al respecto
para cambiar dicha tutela
-con que suspiro y me nivela-
y desvaírme en lo incorrecto.

Moveré pieza del tablero
de más dominio en ajedrez
y alcanzar la luna a lo artero.

Al sur, llegar a la vejez,
el mar, un hostal, un puchero
¡y una copita de jerez!



19-VI-05.

“TÚ”


Tú, dama del gran tablero,
enfermera de mi paz,
sindicalista audaz,
Tú, el amor arameo…
la diosa de mi razón,
del pequeño corazón
que aún no está muy leso,
de mis infinitos versos…
Tú, la luna a quién quiero.



29-XI-04

dilluns, de gener 23, 2006

LA INFLUÈNCIA DELS ESCACS AL CINEMA


Fa temps, vaig veure per la televisió una pel.lícula sobre una “guerrilla” de revolucionaris sudamericans que, assetjats per les “altres forces”, anaven aguantant la seva rebelió. Per fer-se més forts en el seu campament, aconsegueixen segrestar a una família i amics de la família, relacionats amb el poder de les “altres forces”. El comandant de la rebelió, en veure´s molt pressionat i envoltat, essent aficionat als escacs, i essent els segrestats setze membres, se li va ocòrrer fer una partida en que cada segrestat representés una figura dels escacs d´un bàndol. El joc consistia en que cada peça que mengés el comandant hauria de ser afusellada en un pati que estava situat al darrera d´on es feia la partida. Sense poder escollir, els segrestats , alguns d´ells també aficionats a les 64 caselles, començaren a jugar (pensant que si guanyaven serien lliures, segons paraules del comandant). El cert, és que la partida es complicà i hagueren de començar a fer canvis (el que suposava afusellaments). I, el més fort, vingué quan havia de sacrificar la dama (representada per la filla d´un dels aficionats segrestats) per aconseguir alliberar els pocs que quedaven, i donar notícia d´on era ubicada l´última rebelió. Al final, el pare executà el mat, sacrificant a la seva filla -tot per a l´Estat- sentint abans, com cada vegada que es matava a algú, el tret que ressonava en aquell pati. Amb el cor ben afligit, se li obriren les portes del campament i el comandant li digué - “Ha estat una gran partida, però no s´oblida de quelcom?”-, i fou després quan els pressumptament afusellats, vius, sortiren amb tothom, i el comandant s´acomiadà dient –“espero que hagi aprés quelcom: decidir entre la família i un govern és complicat. Tot depèn del que s´estimi més".

Avui, us ofereixo un espai dedicat a la indústria cinematogràfica referent als escacs, que ha dedicat molts quilòmetres de cel.luloide, potser més que altres esports o jocs. Això, deu ser degut al seu atractiu de seducció: l´estètica del propi joc, l´ansietat del jugador i un món ric en imatges i trames psicològiques.
Ja, en temps del cinema mut, es van rodar vàries pel.lícules sobre els escacs, com “L´Atlàntida” (1923) i el curt-metratge del cineasta Vsevolod Pudovkin “La febre dels escacs” (1925).
En l´actualitat hi ha films amb diferents temes. Per exemple, sobre ciència-ficció “2001 una odisea de l´espai” i “Blade Runner”. A “2001”, se sembla al duel real Kasparov contra Deep Blue, l´honor de la humanitat contra la màquina. En aquest film, el comandant de la nau espacial s´hi juga el comandament amb la computadora Hal. Però, a “Blade Runner”, uns èssers clònics, també construits per l´home, tornen a la Terra per lluitar pel dret de viure. En aquest film es pot veure el desenllaç de la “inmortal” d´Anderssen contra Kieseritzky (una partida que recomanem estudiar-la). El 1993 arriba la pel.lícula “Fresh” , per mitjà dels escacs, amb temes actuals: prostitució i drogues. Fresh és un nen de 14 anys que decideix acabar amb tots els mals sons d´aquesta societat, i executa un pla magistral d´ajustament de comptes amb la realitat, utilitzant la seva saviesa del carrer amb conjunció dels coneixements d´estratègia escaquística.
Altres pel.lícules que podeu veure amb relació als escacs són:
“Els jugadors d´escacs” (1977), basada en les relacions de l´Imperi Britànic i un regne de l´Índia. Dos amics de la classe rica sempre estan jugant a escacs sense adonar-se´n dels esdeveniments polítics, socials i familiars, fins que en una partida surten tots els problemes de l´entorn dels jugadors.
“La diagonal de l`àlfil”, (1984), o “La diagonal del boig”, amb un trasfons polític entre les 2 grans potències mundials, el que ens portaria a la temàtica de l´enfrontament entere Bobby Fisher i Boris Spassky (Amèrica del Nord contra la U.R.S.S.). Tampoc hi manca la parapsicologia, ni el gurús, ni el fetitxisme, ni les desconfiances, ni el nerviosisme i una certa imagineria electrònica. Això, va fer que aquesta obra guanyés l´Òscar a la millor pel.lícula estrangera i el Gran Premi de l´Acadèmia Francesa de Cinema.
“A la recerca de Bobby Fisher” (1994), tracta d´un nen de 7 anys que és iniciat en l´art dels escacs per un entrenador molt sever. Josh, el jovenet, no té cap malícia i no vol odiar als seus contrincants, tal com vol que pensi el seu entrenador, per que agafi agressivitat. El nen haurà de lluitar contra aquesta adversitat i altres al llarg dels campionats escolars. Una pel.lícula instructiva també per a pares i nens.
“La partida d´escacs” (1995), tracta d´un pastor que adopta un nen perdut i l´inicia als escacs. En la primera partida ja li fa mat. El pastor, sense pensar-s´ho dos cops, l´exhibeix a per tot arreu i als llocs de cortesia i de burgesos. La fama li augmenta i aconsegueix disputar un encontre de gran magnitud, on tot és ornament escaquístic i psicodèlic, on es barreja la fantasia i el terror d´allò diabòlic. La pel.lícula acaba en unes muntanyes on el protagonista, el jove, construeix un tauler gegantesc per purgar els malsons que això li ha aportat.
“El seté segell” (1957), és una alegoria de l´Edat Mitja, en que el cavaller Antonius Block juga una dramàtica partida d´escacs amb la Mort. Aquesta li revelerà, si guanya, el secret de l´existència, però si perd, el cavaller pagarà amb la seva vida.
“El cas de Thomas Crown” (1968), té com a protagonista un lladre aficionat als escacs.

De fet, hi hagut un gran nombre de films en que hi ha aparegut, en un moment o altre, una escena de quelcom relacionat amb els escacs però aquí ho dediquem a aquells en que s´hi ha gastat força cel.luloide per que sortís el nostre joc emblemàtic. “El fantasma de ferro” (1938), “El jugador d´escacs” (1926), “8 x 8” (1957), “Jocs de reis” (1960), “Els jugadors d´escacs” (1977), “La tabla de Flandes” (1994): són pel.lícules en que el tema principal són els escacs. Altres que s´han projectat a la gran pantalla amb presència important dels escacs: “L´estel silenciós” (1960), “Des de Rússia amb amor (1963), “Una trucada a les dotze” (1965), “La nit es mou” (1975), “Escac a l´assassí” (1992).

La darrera pel.lícula “La defensa Luzhin” potser és la pel.lícula que s‘hi ha involucrat més el paper dels escacs. És molt interessant la posició que es pot observar en l’última partida que realitza el protagonista en el campionat mundial, digne d’analitzar-la (veieu el diagrama a la part superior i a veure si sou capaços de trobar la solució per a les negres, que són el seu torn, tal com es reflexe a la part final del film). La trama és la vida d’un geni dels escacs neurotitzat pel seu entrenador que no té miraments cap a ell. Aquest entrenador, degut a un fracàs del seu jugador, l’abandona. Després, se´l troba més endavant desitjant acabar amb el geni, però l’amor cap a una admiradora lluitarà contra aquest malèfic personatge.


Segurament, els amants i grans aficionats al cinema, recordaran alguna altra pel.lícula que possiblement m´he deixat al tinter. Però el missatge que he volgut donar en aquest apartat és la influència misteriosa dels escacs en les filmacions, el seu atractiu. Potser, en una altra ocasió em doni per tractar el tema Literatura i Escacs que, per cert, alguns d´aquests films estan basats en relats anteriorment editats abans de que es fés la pel.lícula.
Finalment, he confeccionat una llista de pel.lícules relacionades amb el tema d’avui, tot esperant que sigui de l’interés d’algun afeccionat.
-"FRESCH" -"LA TABLA DE FLANDES" -"2001:ODISEA DEL ESPACIO" -"EL SEPTIMO SELLO" -"LA DEFENSA LUZHIN" -"LA FIEBRE DEL AJEDREZ" -"MOVIDAS PELIGROSAS" -"REYES DEL AJEDREZ" -"NIEVE BLANCA SOBRE RUSIA" -"FISCHER-SPASSKY,REYJKAWIK 1972" -"LOS JUGADORES DE AJEDREZ" -"LA PARTIDA DE AJEDREZ" -"JAQUE AL ASESINO" -"BUSCANDO A BOBBY FISCHER" -"ALICIA EN EL PAIS DE LAS MARAVILLAS" -"RONDO" -"LA DAMA DE LOS ONCE" -"LA DIAGONAL DEL ALFIL" -"EL TABLERO DE LA PASION" -"EL CORCEL NEGRO" -"KNIGHT MOVES" -"MAS QUE UN JUEGO" -"KASPAROV AND THE MACHINE"

dissabte, de gener 21, 2006

"ELS ESCACS, EN PROCÉS ENCARA"

Quantes partides he perdut o he empatat i que les tenia guanyades! La majoria d'elles han estat per manca de concentració i molta precipitació. També, en algunes, m'he aventurat en variants complexes per tal d'experimentar i innovar...em passa com en Tartakower: les ganes d'inventar em fan perdre els camins de la victòria. Heus aquí una partida contra el M.I. Muñoz (2485) que se'm va escapar jugant jo amb blanques (corretgit a dia 22-01-06 en comentar-ho "don-aire"):
1.d4, c5
2. Cf3, Cf6
3. g3, cxd4
4.Cxd4, e5
5.Cb3, d5
6.Ag2, h6
7.0-0, Cc6
8.Cc3, Ae6
9.e4, d4
10.Ce2, Ac4
11.f4, Db6
12. Rh1, Td8
13.Ad2, d3
14. cxd3, Axd3
15. fxe5, Cxe4
16. Tc1!, Cf2+
17. Txf2, Dxf2
18.Cf4!, Ab4
19. Txc6 !!, Axd2 (ara es veu la culminació de les blanques)
20. Cxd3, De3
21. Dxd2???,Dxd2 (malauradament, greu precipitació, era guanyadora Tc2)
22. Cxd2, bxc6
23. Axc6+, Re7
24. Ab5, Txd3!
25. Axd3, Td8 (i blanques abandonen)
Malgrat el greu error, es pot dir que fins a la jugada 20 tenia ben encaminada la partida i havent calculat els sacrificis molt abans. Amb aquesta derrota, que menys que afegir-hi un poema interessant per als nostres escaquistes:

“DE ERRORES SE APRENDE”

¡Señor, si pudiera volver atrás!
No soy quién para componer el mundo,
sólo compongo palabras que riman
al son de un duelo de ajedrez, jamás
jugado con tanto ardor moribundo,
para que brunos ángeles rediman
sus frágiles alas rotas, compás
que se repite eterno...
¡Señor, volved atrás
tableros del infierno!
Grave error fue sacrificar el peón,
dejar la blanca dama sin defensa
y no enrocar al rey ningún invierno.
Si pudiera volver atrás, la ofensa
por la cruel rendición
sería un triunfo tierno...
Mas consuelo le queda
analizando la combinación
para que en otra partida sí pueda.

24-11-05.

La veritat és que encara avui els escacs és un coneixement infinit i amb molt per descobrir. Necessitem més d'una vida per saber tot dels escacs...i sembla que les màquines ja comencen a saber més que els humans (qui s'atrevirà a guanyar al fritz9?).
Realment, ens adonem que, quan més estudiem, ens manca molta més saviesa. Però sí que li agafem aquell plaer de voler saber més i més!
Conec un jugador gran estudiós de l'obertura Sokolsky però no gaire conegut en el món de les 64 caselles, però sí que gaudeix de ser un home important en la política catalana (ara més amb això de l'Estatut). Només cal que mireu el seu blog "de bat a bat" i sabreu de qui parlo. I altres jugadors gironins dignes d'admirar-los per la seva capacitat calculadora i la seva fortalesa. El cert, és que tenen uns ELOs alts però que, equiparats amb el nivell barceloní, hauríen de ser encara més alts per que n'hi ha dels nostres que estomaquen de debó.
Suposo que tu també has fet història omplint "planilles". Escriu-ne alguna que sigui interessant, posa-hi "salseta" als comentaris i veurem com mous les peces.

divendres, de gener 20, 2006

LA MÚSICA ROCK, UN CAU


A tots, ben segur, la música en general ens ha tocat de prop i de ben jovenets. A mesura que m'he fet gran, he anat seleccionant allò que m´ha marcat més: el rock.
Als 17 anys vaig comprar un disc per primera vegada per pròpia iniciativa. Es tractava del primer àlbum dels Dire Straits que contenia la mítica cançó "Sultans of swing"...i, crec, que actualment, sóc dels pocs que pot dir que ho té gairebé tot d'en Mark Knopfler ( fins i tot CDs pirates, CDs amb col.laboracions en altres grups i, inclús, llibres i revistes que parlen d'ell). Després, també m'he anat interessant per un grup no gaire conegut: Dr. Feelgood, número 1 a Anglaterra a l'any 1975. Van venir molts cops per aquí Girona, desgraciadament, quan ja no hi havia en Lee Brillaux: rock clàssic i contundent, una joia per escoltar. Però, dels concerts que m'han posat més la pell de gallina han estat al Palau Sant Jordi i a la Sala Razzmataz de Barcelona: Dire Straits, Supertramp, Eric Clapton i Brian Setzer. Curiosa va ser l'actuació de Chuck Berry -tot un mite- a la Mirona de Girona.
El que vull recalcar, amb tota aquesta presentació, és que el rock m'acompanya sovint en la vida i és una manera de sentir la vida. Les lletres i la melodia, moltes vegades ens serveix per donar noves embranzides al dia i fer pell morta davant les injustícies, les telenotícies impactants o bé els xerrameques, per no haver de bufar de desesperació.
Fem que la música sigui el nostre cau. I tu, què escoltes? (mou peça).

LA POESIA, REFLEXE D'UN MATEIX

La meva afecció envers a la poesia va sorgir als 17 anys, però fins ara no m'hi he posat de valent. De vegades, m'adono, que faig poesia per sentir-me millor, per necessitat; d'altres, en canvi, només reflexen el meu entorn, ho dedico a alguna persona o a algun fet. Sigui de la forma que sigui com comença la composició, hi ha d'haver-hi un grau d'inspiració que permeti desenvolupar el poema amb unes eines i idees principals.
Vaig llegint sovint a grans autors que, inconscientment, em van influint de forma engrescadora. Potser, Antonio Machado m'ha marcat molt amb allò de "caminante, no hay camino, se hace camino al andar" quan el vaig conèixer, amb veu de J.M. Serrat, quan feia batxiller. Fins i tot, el posava per ràdio, de tant en tant: és una composició molt realista i positiva.
Bé, tan sols t'ofereixo la següent poesia per que puguis veure quelcom de la meva creativitat. Després, et toca jugar a tu.

“LUNA LLENA”

¡Alunizaje en costas catalanas,
aventurera de verde esperanza!
Diste sentido al mar abandonado
por los peces que fueron de mudanza
por que sus aguas ya no eran galanas
-pescados que lo habían maltratado…-
De pronto, encantado,
moviéronse las olas
y las barquitas, solas,
danzaban al son de una luna llena
que iluminaba la noche serena,
que llenaba de afable melodía
a viejas caracolas.
¡Alucinaje, pues la vida oía!

Jordi, 05-12-05.

EL TAULER


"El Tauler" pretén ser un tauler d'escacs en la vida, on hi poguem col.locar totes les nostres peces per poder-nos expressar i seguir un pla estratègic per tal d'arribar a la nostra fita primordial: viure. Fischer, campió mundial a l'any 1972, va dir: "Els escacs és la vida".
De fet, les peces dels escacs actuals de què consta el seu tauler configuren una societat mitjaval. La majoria de nosaltres som peons que anem fent, pas a pas, el camí de la vida: estudiem per avançar en nous projectes, treballem per tenir un sostre i pa per demà, llegim assatjos que ens fan reflexionar, opinem sobre esdeveniments que ens afecten, composem un poema per que estem inspirats, escoltem una cançó de rock que ens porta molts records, juguem als escacs per esbargir-nos, xerrem amb amics i familiars de coses cotidianes,...i així, fins que arribem a la vuitena línea.
El Tauler, la vida. Ara és el teu torn, digues la teva, jugues tu.