L'ESCAQUISTA I L'AMOR

Estimats escaquistes,
Aquest escrit ve a conseqüència d'una reflexió sobre la parella de l'escaquista, que provablement n'heu estat testimonis.

• En primer lloc, suposo que ser la parella d'un o d'una escaquista apassionat-da pel joc-esport-ciència deu portar alguns petits conflictes:

Que la parella et digui que, fins i tot, té gelos dels escacs per que sempre estem cap aquí i cap allà jugant campionats, o bé entrenant en el club o estudiant teoria periòdicament, és un símptoma de preocupació, crec. Potser és que m'haig de replantejar si haig de plegar de jugar tan sovint, no? Però, la qüestió és que estem, el escaquistes, sotmesos a una adicció pitjor que la del tabac. L'afany de saber més i tenir més experiència és una droga! I més, si llavors encara tens reconeixements en les competicions! Quina llàstima seria deixar-ho per la gelosia,no?
També, han de comprendre les nostres parelles, que els escaquistes estem malalts per les 64 caselles. A compte d'això us en diré una de molt bona: el sr. Alekhine, campió mundial dels escacs, en la seva època d'estudiant estava tan ficat en el món dels escacs que el professor de matemàtiques, en plena classe, va escriure un problema a la pissarra i li va preguntar al futur campió "quina és la solució sr. Alekhine?" i el jove, que estava mirant cap un cantó del sostre tot meditatiu, baixa del núvol i respon "molt fàcil, el cavall va a h6, fa escac, després el rei contrari només té un moviment i, aleshores, baixo la torre també fent escac, tapa obligat, i amb àlfil a g5 no pot salvar la situació". Tothom, evidentment, va riure.

• En segon lloc, com arreglar-ho?

De vegades, la solució seria involucrar més a la nostra parella i dir-li d'acompanyar-nos al matx. Certament, per qui no li va els escacs s'ho troba molt poc motivant i se'n cansen d'esperar, per que això dura i dura, com aquelles piles -y duran y duran... Per tant, cal potser una altra parella d'un altre-a escaquista per tal de que es motivin entre elles, ja que una sola, crec, que seria molt sacrificat. Havent-hi més d'una parella, després les coses comencen a ser més fàcils: se'n van a passejar de tant en tant, i organitzen possiblement el dinar que ve a posteriori.

Ben cert que algú de vosaltres ha estat testimoni d'aquestes circumstàncies, potser en menor grau. Si voleu afegir-hi alguna cosa més, estem disposats a llegir-vos en l'apartat de comentaris. Ara us toca jugar a vosaltres i, mentre, us deixo amb alguns poemes originals on hi té cabuda quelcom dels escacs però que estan dedicats a la meva parella que amb tanta paciència em fa costat (gràcies Luisa):

“EL COMPROMISO”


Sabe Dios qué es de mi proyecto,
mas sabe también quién me vela,
una dama y una candela
para pisar mordaz trayecto.

No pondré excusa al respecto
para cambiar dicha tutela
-con que suspiro y me nivela-
y desvaírme en lo incorrecto.

Moveré pieza del tablero
de más dominio en ajedrez
y alcanzar la luna a lo artero.

Al sur, llegar a la vejez,
el mar, un hostal, un puchero
¡y una copita de jerez!



19-VI-05.

“TÚ”


Tú, dama del gran tablero,
enfermera de mi paz,
sindicalista audaz,
Tú, el amor arameo…
la diosa de mi razón,
del pequeño corazón
que aún no está muy leso,
de mis infinitos versos…
Tú, la luna a quién quiero.



29-XI-04