LA MÚSICA ROCK, UN CAU
A tots, ben segur, la música en general ens ha tocat de prop i de ben jovenets. A mesura que m'he fet gran, he anat seleccionant allò que m´ha marcat més: el rock.
Als 17 anys vaig comprar un disc per primera vegada per pròpia iniciativa. Es tractava del primer àlbum dels Dire Straits que contenia la mítica cançó "Sultans of swing"...i, crec, que actualment, sóc dels pocs que pot dir que ho té gairebé tot d'en Mark Knopfler ( fins i tot CDs pirates, CDs amb col.laboracions en altres grups i, inclús, llibres i revistes que parlen d'ell). 
Després, també m'he anat interessant per un grup no gaire conegut: Dr. Feelgood, número 1 a Anglaterra a l'any 1975. Van venir molts cops per aquí Girona, desgraciadament, quan ja no hi havia en Lee Brillaux: rock clàssic i contundent, una joia per escoltar. Però, dels concerts que m'han posat més la pell de gallina han estat al Palau Sant Jordi i a la Sala Razzmataz de Barcelona: Dire Straits, Supertramp, Eric Clapton i Brian Setzer. Curiosa va ser l'actuació de Chuck Berry -tot un mite- a la Mirona de Girona. 
El que vull recalcar, amb tota aquesta presentació, és que el rock m'acompanya sovint en la vida i és una manera de sentir la vida. Les lletres i la melodia, moltes vegades ens serveix per donar noves embranzides al dia i fer pell morta davant les injustícies, les telenotícies impactants o bé els xerrameques, per no haver de bufar de desesperació.
Fem que la música sigui el nostre cau. I tu, què escoltes? (mou peça).
Als 17 anys vaig comprar un disc per primera vegada per pròpia iniciativa. Es tractava del primer àlbum dels Dire Straits que contenia la mítica cançó "Sultans of swing"...i, crec, que actualment, sóc dels pocs que pot dir que ho té gairebé tot d'en Mark Knopfler ( fins i tot CDs pirates, CDs amb col.laboracions en altres grups i, inclús, llibres i revistes que parlen d'ell). 
Després, també m'he anat interessant per un grup no gaire conegut: Dr. Feelgood, número 1 a Anglaterra a l'any 1975. Van venir molts cops per aquí Girona, desgraciadament, quan ja no hi havia en Lee Brillaux: rock clàssic i contundent, una joia per escoltar. Però, dels concerts que m'han posat més la pell de gallina han estat al Palau Sant Jordi i a la Sala Razzmataz de Barcelona: Dire Straits, Supertramp, Eric Clapton i Brian Setzer. Curiosa va ser l'actuació de Chuck Berry -tot un mite- a la Mirona de Girona. 
El que vull recalcar, amb tota aquesta presentació, és que el rock m'acompanya sovint en la vida i és una manera de sentir la vida. Les lletres i la melodia, moltes vegades ens serveix per donar noves embranzides al dia i fer pell morta davant les injustícies, les telenotícies impactants o bé els xerrameques, per no haver de bufar de desesperació.
Fem que la música sigui el nostre cau. I tu, què escoltes? (mou peça).
posted by Enrock at divendres, de gener 20, 2006
1 Comments:
Per acabar-ho d'enllaçar amb el tema d'escacs, us suggereixo que hi aneu posant temes musicals que parlen dels escacs. Per la meva banda, he aconseguit trobar del grup Dr. Feelgood l'àlbum "Chess Masters" en que la portada estan fotografiades unes peces d'escacs amb un tauler: un àlbum dedicat als escaquistes suposo, on hi trobem temes roqueros de tota la vida versionats amb el seu estil com "Nadine", "Who do you love", "suzie Q", etc.
També, em vaig aventurar en comprar un àlbum del grup de rock alternatiu "PARASITES" en que la portada apareix una foto de l'Smyslov contra en Botvinnik de l'any 1944 i a la contraportada la posició crítica de la partida jugada. Va resultar un CD prou atractiu on ressalta el primer tema original "Refuge".
Crec recordar que a nivell espanyol, vaig veure un àlbum de la cantant de Mecano amb una foto d'un peó. Ja em sabreu dir com es diu aquest àlbum.
Jordi.
3:07 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home