Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

divendres, de febrer 23, 2007

"23 DE FEBRERO, PER RECORDAR"


Us escriuré unes petites anècdotes arrel del famós cop d'estat frustrat el 1981. Amb 14 anys, aquella tarda-nit estàvem convocats per entrenar a bàsquet amb el "mister Roger", el qui va ser el meu entrenador favorit de tots els qui van passar pel club de bàsquet Guíxols. Bé, l'entrenador va arribar esverat i cridant "marxeu cap a casa vostra, avui no hi ha entrenament, ha passat quelcom molt greu!". Sense cap explicació més, tots espantats, tornàvem cap a casa. Arribant, el meu pare i la meva mare feien cara de pomes agres...i tots escoltant per les ràdios amb intranquil.litat. Un cop es va esvaïr la tensió, després del missatge del Rei, tot va seguir amb normalitat...però amb molta son. Una de les coses que van succeïr al "cole" és que el professor sr. Prats de Llengua Espanyola ens va dictar un treball sobre la Constitució i l'Estatut. Va ser molt bo el què vaig descobrir aleshores del "per què" sobre aquests deures: es veu que un dels professors del col.legi era una mica "feixista" i, en aquella nit, va anar a casa del director a increpar-lo. A l'endemà es va saber d'aquesta incursió, i aquells deures no només van servir per ensenyar als alumnes com funcionava el país, si no també per a que aquesta persona s'adonés a on estava, tot baixant el cap suposo...

Malauradament, a Espanya encara hi han "persones" d'aquesta índole, i una versió "light" és la nova descendència camuflada amb un partit polític espanyol de la dreta que porta com a símbol una au carronyera (sense comentaris, que corri la imaginació...).

Bé, continuant amb les anècdotes, un dels millors amics que tinc, que actualment fa un programa de rock a la ràdio, va ser un dels guardians de la presó de Figueres, on van tancar uns quants dies al sr. Tejero, l'inventor d'aquell cop d'estat. El meu amic, doncs, li va tocar fer la "mili" a Sant Climent de Sescebes i, per més "inri", fer de guardià del teniente-coronel. El més graciós és que li van donar un zetme amb només una bala de fogueig per a la vigilància i, com un "tonto", passant les nits al costat del teniente-coronel Tejero...tot veient com cada nit venien a visitar-lo "sus primas" (segons comentaven els superiors). El meu amic es passava les nits explicant-se "per què una bala de fogueig només? No hi podria haver també, com sempre, la bala de veritat?".


Enrock.