Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

dimarts, de novembre 16, 2010

"BLAU i GRANA", una paraula val més que mil imatges.

Un poema en que cada vers és una paraula és difícil d'entendre. Però si hi poseu imaginació en cada mot i mireu d'esbrinar el significat de totes les estrofes, podeu trobar la vida d'un trovador resumida en un poema i amb un vot d'esperança. Així que, per un cop a la vida, farem que cada paraula valgui més que mil imatges tot seguint el compàs de l'himne del Barça, dels blaugranes. Encertadament, mai dos colors havien significat tantes coses.





“Blau i Grana”

Blau,
nau,
cau,
clau,
xau-xau,
cau,
sau,
rau-rau,
jau,
nyau-nyau,
guau!,
siau…

Dau,
rau,
clau,
au!,
au,
suau,
pau,
blau.

Grana,
diana!
sana,
mana
gana,
blana,
plana,
grana!

Jordi, 30-03-09.

diumenge, de novembre 14, 2010

"NÜRNBERG, LA CIUTAT DELS DRETS HUMANS"




Els viatges a Nürnberg han estat molt agradables, sobretot, pensant amb Maria. És una ciutat amurallada i que té un encant especial. Esperem que el poema que he composat sobre aquesta vila, us agradi i us faci rumiar sobre els llocs que he visitat segons el què explico:



“NÜRNBERG”

Quan el Pegnitz desglaçat
rellisca pel bressol de Mittelfranken,
els cristalls dels sentinelles
es claven a l’anvers,
hi veuen clar,
el fluix és una anella i
no hi ha per on escapar.

Però ses muralles que l’envolten són llargues,
hi ha temps de caminar-les
i escoltar tranquil•lament
l’airina mitjaval de Bavària,
el rellotge de butxaca encara té corda...
donem-li deu voltes a l’anella,
veiem si el deler va cap a un estel!

La ciutat, farcida de disseny ancestral,
elegant i amb el cor obert al món,
és justa, emprenedora,
amorosa, servicial,
és la seu dels Drets Humans,
serà també la dels afanys
de la gent Grenzenlos?

Descendint del castell, els iris citrins
guiats per la papallona daurada
havien d’estar en el país germà, nah an sie,
près d’un tournesol et de la vie
cause has been the will of God,
für eine gute Sicht,
per l’amor d’una noia d’ulls melosos.

Jordi Serra i Solà.
19-10-08.

dimarts, de novembre 09, 2010

"L'HORT DE MON PARE", poema per sempre.




“L’hort de mon pare” és un poema en temps de crisi de tot tipus, crisi personal i crisi internacional, dedicat al meu pare que s'hi passa hores i hores entretenint-se i treballant l'hort que tenim camí de Pedralta. Però fet amb esperit positiu i esperançador dins d'un petit infern, us desitjo bona esperança tot prenent nota de l'ametller florit i de l'estimació que tenim al nostre ex-president de la Generalitat que ha marcat un temps:

L'HORT DE MON PARE

L’ametller blanc està florit
camí de Pedralta,
ma concordança m’ha fallit
i una assemblea al meu entorn
ahuca en veu alta
a cada hora, a cada jorn.
Les cebes de l’hort de mon pare
volen parles dolces i maques…

Però el so del març oprimit
al meu cor exalta
amb bategades de neguit,
cebes ploren fugint del born
vinagre de malta,
xisclen vils cançons amb un corn.
L’ametller de l’hort de mon pare
és el crit d’en Maragall vate!,

floreix aviat per fer delit,
d’alegria salta
per fer claror a la gran nit
del cors que es cremen en el forn,
i un poema s’engalta
quan dues papallones fan torn
per voltejar l’hort de mon pare,
volen parles dolces i maques...


01-04-09, Jordi Serra.