Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

dimarts, de novembre 09, 2010

"L'HORT DE MON PARE", poema per sempre.




“L’hort de mon pare” és un poema en temps de crisi de tot tipus, crisi personal i crisi internacional, dedicat al meu pare que s'hi passa hores i hores entretenint-se i treballant l'hort que tenim camí de Pedralta. Però fet amb esperit positiu i esperançador dins d'un petit infern, us desitjo bona esperança tot prenent nota de l'ametller florit i de l'estimació que tenim al nostre ex-president de la Generalitat que ha marcat un temps:

L'HORT DE MON PARE

L’ametller blanc està florit
camí de Pedralta,
ma concordança m’ha fallit
i una assemblea al meu entorn
ahuca en veu alta
a cada hora, a cada jorn.
Les cebes de l’hort de mon pare
volen parles dolces i maques…

Però el so del març oprimit
al meu cor exalta
amb bategades de neguit,
cebes ploren fugint del born
vinagre de malta,
xisclen vils cançons amb un corn.
L’ametller de l’hort de mon pare
és el crit d’en Maragall vate!,

floreix aviat per fer delit,
d’alegria salta
per fer claror a la gran nit
del cors que es cremen en el forn,
i un poema s’engalta
quan dues papallones fan torn
per voltejar l’hort de mon pare,
volen parles dolces i maques...


01-04-09, Jordi Serra.