"L'ECLIPSI DE LLUNA"

Qui mourà les ones del mar

si la lluna agrida se'n va,

qui mourà el món carrincló

si se'n va naufragant l'amor?

***

Per què els diners

embruten les mans

dels vells mariners

contra el capità?

S'amotinen plegats

per fer-se amb un vaixell

que s'esfonsa de cop

per un gran remolí

d'enmascarats tresors,

d'històries de canons,

de desencís

i mort.

***

Per què voldran aquest vaixell malaguanyat

amb veles esquinsades i el timó trencat?

Per què, si encara que bufi el vent és inútil

i el feroç remolí acaba l'espiral?

La lluna se'n va per no veure el final.

***

Pobreta lluna rogenca,

mai més el veurà,

tan mimosa del mar blau,

sola sense sal.

***

Pobret el mar, engolit

pel seu propi mar,

ja ni s'estima ell mateix,

la lluna se'n va.

***

Ja no importen les ones braves,

tampoc importa si és de nit,

ni el vaixell al fons submergit,

ni els mariners, ni el capità.

L'eclipsi de lluna surt

per l'ombra terrestre,

no li deixa veure el sol

ni en l'amor creure.

***

Aquest poema data del 10-12-06, és recent, tan recent com la meva separació, posant de manifest que hi ha hagut un desencís en els últims dies en veure que no es pot arreglar la nostra convivència ni els problemes econòmics que ens aborden. Tot això és molt dur, el cor s'afebleix i s'hi respira desesperança i pena.