"QUELCOM PASSA QUE NO ÉS NORMAL"

Sant Feliu de Guíxols, 24 de març 2010.

En temps de crisi molt accentuada, hom agafa un entrepà i una ampolla d'aigua i es posa a caminar per Les Gavarres i l'Ardenya (al Montclar el 03 de febrer, per exemple) o bé a fer excursions més lluny, per tal de treure's cabòries i adonar-me'n de que quelcom passa que no és normal. El fet és que hom necessita energia, i què millor respirar oxigen de les muntanyes. Però m'adono que aquestes muntanyes no tenen la salut de fa uns quants anys. Els arbres i els arbustos ja no tenen aquell color verd tan frondós i humit, a igual que la gent pàl.lida que veig pel carrer últimament, o ens hem envellit?

Quelcom passa, mancança de salut? Quins són els detonants d'aquesta mancança en relació a la nostra natura i el canvi climàtic? Com és que la gent es torna incívica al carrer i als boscos?

Us poso unes quantes fotos camí de Perdralta (i d'altres llocs) per tal de veure algunes realitats que estan succeïnt. Observem que la natura està enmalaltint entre deixalles que deixen per tot arreu, desconsideradament, i que les fulles d'alguns vegetals s'assequen o presenten símptomes de "patiment", tot fotografiant cap els horts del principi de la carretera de Pedralta i també direcció Mas Trempat.



Sembla ser que a la gent passa de tot, mirant cap a dreta o cap esquerra, amunt o avall...serà que tenen "maldecaps"? o alguna "preocupació" ? Totes aquestes imatges pertanyen al dia 24 de març del 2010. Però us en poso a continuació del 15 de febrer 2010, després de la gran nevada, per tal de que veieu que la gent s'aprofitava de les branques caigudes pel pes de la neu -o no caigudes...- per fer-ne llenya o ves a saber per què. Això explica que alguns, amb intencions no gaire bones, varen col.locar mig arbre a davant del magatzem de l'Ajuntament (cap a Pedralta). També, vaig aconseguir fer fotos de deixalles enmig del bosc i, per més "inri", deixalles al costat d'un contenidor.

Puc imaginar-me com molts "malpensen" després d'un assatjament de "males pretensions". La qüestió és que, mirant de posar-se a la pell d'algú, crec que el què volen és estar tranquils sobre atabalaments que no tenen gaire sortida i , com que no saben com fer-s'ho, acaben fent una mala solució, o sigui, un mal fet. Hauríen de pensar de que els boscos i la salut pública és el primer. Imagineu-vos d'aquí un quants mesos quina sequera hi haurà i el perill de les flames....Que els bombers, els forestals i molta gent com jo, comencem a esgarrifar-nos de la magnitud del problema, que potser els nostres boscos quedaran "fotuts" a igual que les nostres consciències si obrem malament i, de rebot, que la nostra salut deteriorada es perd amb el canvi climàtic. Com heu observat, "fa" "fàstic" veure aquestes fotos on s'ho "fre-geixen" tot -podríem col.leccionar, fins i tot, sabates entrant pel bosc cap al Mas Trempat.

Nevada del 08 de març del 2010,

Després de la tempesta de neu del 08 de març 2010 d'enguany he recordat la del 1987, 23 anys abans d'aquesta sorprenent i no molt lògica nevada, ens ha agafat malament, fins i tot amb els problemes de llum i destrosses que ha provocat (torres elèctriques caigudes, cables elèctrics penjants al costat de les herbes, comerços amb els problemes de llum i de la neu, etc.). Tota una curiositat "climàtica" i mal ambient de l'entorn. Crec recordar que fa 5 anys vam començar, aquí a Catalunya, a tenir una sequera creixent a mesura que passava el temps, la qual cosa ha fet que la natura hagi perdut molta humitat -que ens protegeix de les flames, en veritat- i que, amb tantes pressions altes, l'aigua s'evapora més ràpidament -sense comptar amb la contaminació de CO de l'atmosfera, el problema de la capa d'ozó i altres realitats que ens aborda la tecnologia, la qual cosa produeix el calentament de la Terra. Fa "gràcia" veure com els polítics i altres es barallen per posicionar-se en el món occidental -o per diners o per emprenyades entre ells, per pura competència, vigilància o/i recel-i que no lluïtin o treballin per les coses més fonamentals com la natura, la salut i l'educació -m'hi ratifico sortint de casa, tot veient la gent "pensativa i preocupada" com jo, més o menys, que anem perdent "la salut del planeta" i veient el nostre entorn enrarit -i alguns van una mica pujats de "to" provocant més desencís. Cal remarcar-nos en no perdre el seny per culpa d'aquest mal entorn i procurar de soplujar aquestes tres qüestions més importants: natura, salut i educació.

Sobre aquestes malifetes demostrades en les fotografies anteriors, afegeixo la d'un escombriaire que es va aturar en els contenidors del costat de l'hort del meu pare, camí de Pedralta, i que el degueren obligar a treure totes les deixalles escampades pels voltants d'aquests contenidors -no a dins, com hauria de ser normal- i que, tot "pensatiu", mirant-s'ho, va prendre la decisió, de cop i volta, de "fotre" el camp i no solucionar-ho (espero que a dia d'avui, s'hi hagi repensat per deixar-ho tot net i pulit). El meu testimoniatge amb unes fotografies, i després d'observar que tota "la merda" seguia allà. De totes maneres, aconsello fer una ullada per tots els boscos per denunciar aquestes malifetes (fa pena que la gent ho tiri tot així, sense reflexionar que demà podria ser que es cremés algun bosc per culpa d'aquesta negligència).

Conclueixo que quelcom passa i no és normal.

També, pujant cap a La Vajol, al Pirineu, vaig visitar, amb família, les Mines de Les Salines, que ara les han anomenades "Mines de Can Negrín" amb alguna inauguració posterior a la meva última visita al poble -han canviat els rètols. Al costat de l'edifici emblemàtic de les mines, han ratllat els nous rètols, on la història diu que hi havia or republicà per allò de la Guerra Civil 1936-39 i on els miners de talc ho feien servir per doble partida com a amagatall. Com a prova de la visita, unes fotografies actuals per esclarir i donar validesa a l'assumpte. Com podeu veure a una foto, a dins l'edifici, també hi ha hagut una mena de sabotatge. Moltes coses que havien per fer-hi un museu, han desaparegut i han malmenat l'interior amb pintades decepcionants, tot i que algun mural ens ho estimem. Cal dir que, després, vàrem creuar la frontera pel caminet que va a les Illes, el primer poble francés que et trobes. Vam visitar el Monument a La Pau -camí cap a Les Illes- abans de trepitjar França i, baixant, vam tornar a observar unes muntanyes del Pirineu molt seques i malaltes -els francesos es queixen molt d'això! Posteriorment, vàrem fer una girada cap el Coll de Perthus i visitar la fortalesa de Bellegarde, un castellet de França prou solitari però amb vistes extraordinàries.

Vistes magnífiques des de les Mines de La Vajol, l'any passat.

Fortalesa de Bellegarde.

I ja, per acabar, a l'Alt Empordà i Pre-Pirineus, unes fotos que vaig agafar abans de passar per la Vajol, direcció al pantà de Boadella -i d'altres que vaig fer en els mateixos llocs l'any passat, per fer recordatoris de que "quelcom passa que no és normal". He fet comparació en el temps dels indrets esmentats i confirmo que la sequera avança. A la natura de l'Alt Empordà no hi ha tanta brutícia com als voltants de Sant Feliu de Guíxols. Però sí que la sequera també hi és cap a dalt...i estem a març! (imagineu-vos d'aquí tres o quatre mesos). Fotos d'enguany i de l'hibern de l'any passat, de la natura i un peix en el rierol que va al pantà, que quasi no es veu per que l'aigua és bruta. També, mimosa al costat d'unes fulles que ja em podem dir "fullaca" per que estan malaltes -per la sequera o què?- i el pantà sense tant de caudal!








Aleshores, sense fer gaires embuts, espero que tohom estigui prou d'acord en que, per davant de tot, hi hauria d'haver el clima que ens pertoca per la nostra salut i la salut de la naturalesa que ens envolta, que no hem de perdre el seny i el respecte, que l'educació, en general, és molt important... i que hauríem d'enfocar-ho tot cap aquí, cap a la salut del nostre àmbit ecològic.

Els diners ens fa perdre el seny. Les aventures de fer malifetes per tal de desequilibrar la societat i tenir-la oprimida i malpreocupada amb mètodes artificiosos i d'extorsió emocional o bé soborns i corrupció per alguns interessos, com moltes vegades s'ha vist per la televisió o bé llegint el diari -o ho hem viscut-, comporta una ascenció cap a una crisi econòmica i la destrucció de l'esperit humà, on els drets humans -que tots voldríem tenir- s'esmicolen davant dels ulls d'aquells que volem viure en pau, tranquil.litat i total llibertat.

Allò de fer "bombolles econòmiques i especulació", fotent per un costat i l'altre, amunt i avall, és malaltís per la nostra consciència; fer "allò" que canvia el clima també és malaltís per tot el planeta; mirar de tapar una "crisi" amb "pegats monetaris" només és perllongar la tensió i el patiment que, possiblement, s'hauria de solventar amb la detecció i posteriors denúncies a les contaminacions conegudes -"treballant degudament" el nostre entorn, sense mirar cap un cantó i l'altre, contra aquesta mena de sabotatge esmentat i contra la polució electromagnètica, contaminació de CO a l'atmòsfera, contra la contaminació dels rius, etc.; fer allò amb sentit comú i seny, sembla una cosa que, moltes vegades ens oblidem..."hem de pensar amb salut, natura i educació en conjunció als nostres drets i deures".

I si algú li xiula l'orella esquerra que no es pensi que parlen malament d'ell.

Jordi, 04 d'abril del 2010.

"Llibertat de pensament"

Lamentant els malentesos, entabanades, bloquejos, etc. i demanant apaivagament per si algú s'ofèn de vegades, la veritat és que escriure en temps de crisi i temps amb clima destarotat i amb l'oblit del seny de cadascú envers a la natura i la nostra naturalesa, passa que és complicat posar-hi paraules adients. A veure si un poema pot servir d'ajuda, tot pensant que no malmenin la veritable intenció:

“Llibertat de pensament”

Ni vull ser roig,
ni negre ni boig,
ni vull diners,
ni res de res.
Tan sols un xic de goig,
bona feina
sense fer-ne l’eina.

Tot el dia
sense bona alegria
per la frase mal escampada
i sense aturada
-gent sense seny
i marcant terreny?

Molts amics
les espatlles s’han girat
entre pobres i rics.
Bloquejats,
torturats
i preocupats,
n’hi ha d’atrapats
tot el dia.




De fet
-i tothom desfet-,
el què importa és el verd
sinó, de dret,
la salut de tot
és la qui perd
-no sóc la veu,
sóc un vot
i vaig a peu,
no et fot,
carallot!
ves-te’n,
animal de granja!

L'esperança
no és primavera
de mort que dança,
ni brot,
ni sequera,
ni un clot!

L'esperança ni espia ni enverina,
és una mandarina,
és la llet d’aquell got,
és el dot
de la bondat
i la llibertat
sense ulls,
ni bulls,
ni julls,
ni aldarulls,
és el clima que has descuidat,
simplement per haver espiat!


21-03-10.