"Llibertat de pensament"

Lamentant els malentesos, entabanades, bloquejos, etc. i demanant apaivagament per si algú s'ofèn de vegades, la veritat és que escriure en temps de crisi i temps amb clima destarotat i amb l'oblit del seny de cadascú envers a la natura i la nostra naturalesa, passa que és complicat posar-hi paraules adients. A veure si un poema pot servir d'ajuda, tot pensant que no malmenin la veritable intenció:

“Llibertat de pensament”

Ni vull ser roig,
ni negre ni boig,
ni vull diners,
ni res de res.
Tan sols un xic de goig,
bona feina
sense fer-ne l’eina.

Tot el dia
sense bona alegria
per la frase mal escampada
i sense aturada
-gent sense seny
i marcant terreny?

Molts amics
les espatlles s’han girat
entre pobres i rics.
Bloquejats,
torturats
i preocupats,
n’hi ha d’atrapats
tot el dia.




De fet
-i tothom desfet-,
el què importa és el verd
sinó, de dret,
la salut de tot
és la qui perd
-no sóc la veu,
sóc un vot
i vaig a peu,
no et fot,
carallot!
ves-te’n,
animal de granja!

L'esperança
no és primavera
de mort que dança,
ni brot,
ni sequera,
ni un clot!

L'esperança ni espia ni enverina,
és una mandarina,
és la llet d’aquell got,
és el dot
de la bondat
i la llibertat
sense ulls,
ni bulls,
ni julls,
ni aldarulls,
és el clima que has descuidat,
simplement per haver espiat!


21-03-10.