Un poemari: "Recull de Poemes Novençans"

Bé, d'aquí unes setmanes sortirà a la llum un llibre de poemes originals fets per "Enrock", tot esperant que pugui ser per Sant Jordi. Sant Jordi, el dia de la rosa i del llibre. Avui, tot llegint, m'he quedat pensatiu amb la frase "les espines no ens deixen veure la rosa" i és ben veritat. Quan ens fa mal alguna cosa, només veiem el mal i no en sortim d'ell fins que aprenem a oblidar. De totes maneres, la memòria ens fa recular cap enrera, al passat, i no podem defugir d'ella i d'ell. Però potser, això és bo per que així ens hi mirem més quan ens surten situacions semblants a aquest passat que no voldríem recordar.
Aquí va un avançament d'aquesta obra literària amb el pròleg i amb dos dels poemes creats per a que aneu obrint la gana.

PRÒLEG:

Aquest és el meu primer treball literari i fet de forma bilingüe, en català i en castellà. Compta amb una selecció de poemes originals d’entre el 1982 i el 2007. Algunes de les composicions han estat presentades a concursos nacionals i d’altres editades en revistes o llibres, com també hi ha composicions fetes al Taller de Poesia de www.escritores.org. La resta encara estan per estrenar per la mirada del lector. Com podreu observar, ho he dividit en nou apartats, cadascun d’ells amb ordre cronològic els seus poemes, acompanyats amb petits comentaris per tal de reubicar al lector amb més claredat.

No pretenc aspirar a grans reptes literaris. Tan sols voldria donar a conèixer i compartir la meva afecció a la mètrica, a la rima i al ritme.

Els meus agraïments a totes les persones que m’han empentat a editar-ho, especialment a la Carme Soler, que m’ha orientat molt, i al revisador de l’obra, el meu amic José Antonio Donaire. També agraïr l’ajuda tècnica d’Albert Sureda que m’ha tret de la cuita gràcies a la seva col·laboració amb el grafisme i la maquetació. I, finalment, agraïments a la Luisa Sánchez, que m’ha fet costat i ha estat “la lluna del meu mar”. Amb tot, espero que alguna poesia sigui del vostre agrat.

Jordi.

“RINDE AL SOL”

Rinde afecto al destello de sol grácil,

rinde cuentas de tinos y deslices,

rinde y no te rindas de forma fácil.

Que no espere al verano

para que el astro refulgente luzca

rendibú, el rácano.

Rinde cuando transluzca

la bruma, y el frío menguas conduzca.

Tras la luna soledosa,

alcanza el sol desolado

y una soleá de Pandora.

Constantemente rinde,

con el sudor del mar, contra la marea.

De la inercia prescinde.

Rescinde al vil, que no vea

que ofusca con fusca y confusa idea.

No hay rienda de randa que rende sus contiendas,

pues ronda riendo la parca ¡y entra de rondón!

(fina el rondó con rondel “¡rinde al sol!” para enmiendas).

Jordi, 24-VIII-06

“ROSA dels VENTS”

Rosa dels vents damunt del quadre de Crist

dibuixat amb les ombres d’un carbonet,

fosques ombres que ens envolten i tempten

per fer-se posseïdores de la blava ànima,

blava com un cel de cotons i un sol sol,

blava com el mar al bressol de la lluna,

i blava com les venes de la paciència

de qui ens suporta, qui ens perdona i salva.

Sis anys de rosa alegre i ploranera,

vermella rosa dels abrils de Sant Jordi

que mou les plomes i el tinter fa buidar

dels poetes maleïts per la seva història

desencisada, llatzerina i abúlica,

com és que ara t’has secat tant i portes

a coll tanta pols que ja no fas goig?

Rosa dels vents que carregues amb la pena

d’aquells tristos finals que fan perdre el son,

cada nit t’observo amb el pensament

desalentador i demanant misericòrdia

a qui jeu sota ta punxaguda branca;

ai, rosa de Sant Valentí traïdor!

Per què només sis anys atramuntanats,

per què rosa morta d’huracans violents?

Què vols d’un pobre home que no et comprèn?

Quin és el sentit dels rogencs i esvaïts pètals

per que hom pugui seguir escrivint la por?

Rosa que brolles ara en la soledat

dels camins espinosos, separadora

del mar decebut i la lluna llunàtica,

vermella rosa com la sang dels caiguts

per les basses llefiscoses del petroli

que esmolen les dents dels imperialistes;

vermellosa com la passió de Cupido

i com la capa lluenta de Satanàs,

com un tomàquet sucat en una llesca

i com el foc que crema els extensos boscos,

com els llavis de maduixa que m’estimen

i com la mala llengua dels xerraires;

roja rosa sempre per motius adversos!

Més valdria tenir al quadre una senzilla

rosella que no pas la complexa rosa

dels vents que tot ho escampa sense mirar-s’hi.

Jordi, 21-II-07.

“TRISTE COMO UN DÍA SIN SOL…”

Triste como un día sin sol,

como un pescador sin barca

ni redes con que pescar,

como la mar sin su luna,

la que eleva las olas,

como la libélula aleteando

en un lago de pétalos lilas dilapidados

que podrían posar en un jarrón de cualquier comedor;

triste como la soledad que sola viene,

como la pena de haberte perdido

o como el eco de tus palabras

cuando te recuerdo en un parque de especies protegidas;

triste como las lágrimas de un adiós

en un día sin sol.

Jordi, 07-II-07