"LA CALÇOTADA POÈTICA"

Us convido en aquesta secció a gaudir d’unes quantes rimes i per veure si algú de vosaltres podria fer els arranjaments musicals de la següent composició. Es tracta d’un blues poètic, i algú m’ha comentat que s’assembla a l’estil d’en Joaquín Sabina. Jo no ho fet amb aquesta intenció i em va desagradar aquest comentari. Aquest poema va sorgir arrel d’una conversa en un bar de Rota que vaig tenir amb l’amiga de la meva dona, que va tenir per espòs a un adicte a la droga. Així que, com a testimoni d’aquesta història, no vaig poder defugir de la inspiració nocturna sota aquest escruiximent. Tant mateix, com que estem en una revista rockera, m’ha esdevingut la idea de publicar en aquest primer tiratge, doncs, un poema carregat de “blues”, de tristesa i tragèdia, imaginant el compàs d’una música lenta amb guitarres gemegant...

“ROTA BLUES”

Contaron que un hombre murió de Sida
entre blanca droga y verde esperanza,
cráneo y capa negra danza que danza
al ritmo de triste canción suicida.

Nunca apreció a los suyos ni a su vida,
vendiendo sus venas por una lanza
al propio demonio cuya alabanza
es un ritual de sangre, una subida.

Poco a poco lo fue perdiendo todo
y cayó sobre él una maldición
de la que no escapó de ningún modo.

Exhausto y en plena descomposición,
llantos de súplica atado en el lodo,
vio al ángel de la paz y del perdón.

Contáronme su muerte y un blues oía
en un bar de las calabazas rotas,
guitarras nostálgicas con sus notas
contáronme la pena y la alegría.


Enrock, 10-IX-04.

"CINEMA D'EN JOHN FORD: ENTREVISTA AMB NARCÍS RIBOT"

Narcís Ribot, teòleg ganxó, és un gran entés en cinema clàssic i, degut al seu intens treball a Barcelona, només l’hem pogut entrevistar per via telèfon. Amablement, ens ha contestat a unes quantes preguntes que publiquem aquí, tot sabent que el tindrem present el diumenge, 19 de novembre a partir de les 18 hores, amb una petita conferència que farà sobre el cicle d’aquest mes, dedicat a John Ford. L’Associació Cultural Green Onions organitza cada diumenge, a partir de les 19 hores, el Cineclub a la Casa Irla del carrer Algavira, i aquesta vegada no ha volgut ser menys amb el cicle “John Ford” portant com a conferenciant a Narcís Ribot:

· Quina consideries la millor pel.lícula d’en John Ford?
La que m’ha arribat més al cor, personalment, és la d’ “El hombre que mató a Liberty Valance” per que hi ha el sacrifici de la felicitat d’un personatge per tal de fer feliç a un altre home amb la dona que estimaven ambdós. Però tothom és conscient, i fins i tot l’Steven Spielberg ho diu, de que “Centauros del desierto” és la millor.

· Quines són les característiques més importants de la filmografia d’en John Ford?
Doncs, filmar amb el màxim d’estalvi possible de plànols i que només l’interessava el personatge. Treia molt de profit dels actors i de la posada en escena per fer sobresortir molts aspectes humans: la sinceritat, el companyerisme, l’apreci, el sacrifici, ... Filmava amb molta senzillesa i naturalitat.

· Com estava en Jonh Ford en el tracte amb els indis dins i fora del cinema?
Tenia una gran relació que fins i tot el van batejar en la comunitat índia. El van anomenar el “Gran Padre Blanco”. A les pel.lícules els defensava i, amb ells mateixos, va voler-los fer intervenir en un film però no el van deixar. També anava contra el racisme i, de tant en tant, deixava als soldats americans com “el drap brut” encara que, tot s’hagi de dir, n’era simpatitzant.

· El cinema d’en John Ford és encara vigent?
Degut a la simpatia cap els militars americans, els marxistes el van repudiar però després es van adonar que no era cap feixista en Ford, i que gaudia d’una gran sensibilitat cinematográfica, acabant-lo per venerar. Ara ja no es fan de pel.lícules amb tanta senzillesa i humanitat, amb pocs plànols, i gairebé diria que s’ha capgirat tot. Però això no fa que encara sigui venerat per molts directors, com l’Steven Spielberg.

· I, finalment, fent una mica de broma, beatificaria en John Ford?
A nivell religiós és clar que no per que tenia molts defectes de caràcter, però com a director de cinema podríem “beatificar-lo”, evidentment.


Associació Cultural Green Onions.