"LA CALÇOTADA POÈTICA"

Us convido en aquesta secció a gaudir d’unes quantes rimes i per veure si algú de vosaltres podria fer els arranjaments musicals de la següent composició. Es tracta d’un blues poètic, i algú m’ha comentat que s’assembla a l’estil d’en Joaquín Sabina. Jo no ho fet amb aquesta intenció i em va desagradar aquest comentari. Aquest poema va sorgir arrel d’una conversa en un bar de Rota que vaig tenir amb l’amiga de la meva dona, que va tenir per espòs a un adicte a la droga. Així que, com a testimoni d’aquesta història, no vaig poder defugir de la inspiració nocturna sota aquest escruiximent. Tant mateix, com que estem en una revista rockera, m’ha esdevingut la idea de publicar en aquest primer tiratge, doncs, un poema carregat de “blues”, de tristesa i tragèdia, imaginant el compàs d’una música lenta amb guitarres gemegant...

“ROTA BLUES”

Contaron que un hombre murió de Sida
entre blanca droga y verde esperanza,
cráneo y capa negra danza que danza
al ritmo de triste canción suicida.

Nunca apreció a los suyos ni a su vida,
vendiendo sus venas por una lanza
al propio demonio cuya alabanza
es un ritual de sangre, una subida.

Poco a poco lo fue perdiendo todo
y cayó sobre él una maldición
de la que no escapó de ningún modo.

Exhausto y en plena descomposición,
llantos de súplica atado en el lodo,
vio al ángel de la paz y del perdón.

Contáronme su muerte y un blues oía
en un bar de las calabazas rotas,
guitarras nostálgicas con sus notas
contáronme la pena y la alegría.


Enrock, 10-IX-04.