Un poema de l'any passat per recordar que tenim cor, tot i que molts busquen "brut", o sigui, el cos:

“Cor i cos”

Cor és vol

com au és pau,

cor valent és rossinyol

de plomes serenes,

cor blau

de bategades fermes.

*

Cos és res,

és un pres,

és, és,...

collons!

és un crit de ràbia!

El cor és el teu pas segur

a cops de puny,

si cal

sobre la taula,

si algú, de lluny,

hi posa sal

a la teva mirada.

*

Cor no és cos,

cor és el camí

dels amics

llarg i silenciós

cap endins,

on hi ha l’encant;

car cos

no té sentit,

només és cap...

ves a saber cap a on!

*

Som empremta

dels batecs,

som empenta

o no som res!

05-05-09.