Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

dimecres, d’octubre 25, 2006

"CINEMA D'EN JOHN FORD: ENTREVISTA AMB NARCÍS RIBOT"

Narcís Ribot, teòleg ganxó, és un gran entés en cinema clàssic i, degut al seu intens treball a Barcelona, només l’hem pogut entrevistar per via telèfon. Amablement, ens ha contestat a unes quantes preguntes que publiquem aquí, tot sabent que el tindrem present el diumenge, 19 de novembre a partir de les 18 hores, amb una petita conferència que farà sobre el cicle d’aquest mes, dedicat a John Ford. L’Associació Cultural Green Onions organitza cada diumenge, a partir de les 19 hores, el Cineclub a la Casa Irla del carrer Algavira, i aquesta vegada no ha volgut ser menys amb el cicle “John Ford” portant com a conferenciant a Narcís Ribot:

· Quina consideries la millor pel.lícula d’en John Ford?
La que m’ha arribat més al cor, personalment, és la d’ “El hombre que mató a Liberty Valance” per que hi ha el sacrifici de la felicitat d’un personatge per tal de fer feliç a un altre home amb la dona que estimaven ambdós. Però tothom és conscient, i fins i tot l’Steven Spielberg ho diu, de que “Centauros del desierto” és la millor.

· Quines són les característiques més importants de la filmografia d’en John Ford?
Doncs, filmar amb el màxim d’estalvi possible de plànols i que només l’interessava el personatge. Treia molt de profit dels actors i de la posada en escena per fer sobresortir molts aspectes humans: la sinceritat, el companyerisme, l’apreci, el sacrifici, ... Filmava amb molta senzillesa i naturalitat.

· Com estava en Jonh Ford en el tracte amb els indis dins i fora del cinema?
Tenia una gran relació que fins i tot el van batejar en la comunitat índia. El van anomenar el “Gran Padre Blanco”. A les pel.lícules els defensava i, amb ells mateixos, va voler-los fer intervenir en un film però no el van deixar. També anava contra el racisme i, de tant en tant, deixava als soldats americans com “el drap brut” encara que, tot s’hagi de dir, n’era simpatitzant.

· El cinema d’en John Ford és encara vigent?
Degut a la simpatia cap els militars americans, els marxistes el van repudiar però després es van adonar que no era cap feixista en Ford, i que gaudia d’una gran sensibilitat cinematográfica, acabant-lo per venerar. Ara ja no es fan de pel.lícules amb tanta senzillesa i humanitat, amb pocs plànols, i gairebé diria que s’ha capgirat tot. Però això no fa que encara sigui venerat per molts directors, com l’Steven Spielberg.

· I, finalment, fent una mica de broma, beatificaria en John Ford?
A nivell religiós és clar que no per que tenia molts defectes de caràcter, però com a director de cinema podríem “beatificar-lo”, evidentment.


Associació Cultural Green Onions.