Al tauler d'escacs esdeven gran partides que s'escriuen en "planilles". Què et consideres tu, un àlfil, un peó...? Posa't en un lloc estratègic i pensa: el tauler és un mar de possibilitats, les peces nosaltres i les caselles els camins que hem de triar. Quan hem jugat ja no podem tirar enrera. No t'equivoquis, que pots perdre! El temps també hi compte, no t'adormis! I no valen les jugades il.legals. Comença la partida...juga net i fes bones jugades.

dimarts, de gener 31, 2006

LES 5 PRIMERES MANIES EN ELS ESCACS


Bé, a resultat de la petició feta pel meu amic Donaire, he transformat la seva adaptant-la al meu blog que, principalment, va d'escacs.
De ben segur que si ets escaquista deus tenir manies d'una certa importància, i m'agradaria que, si anessis als comentaris, les exposessis com jo ho faré seguidament. Abans, però, caldria esmentar que si volem conèixer a una persona ben maniàtica, ens adrecessim evidentment cap a la història dels escaquistes i en trobaríem un munt, que a nivell general tothom opina que nosaltres ja en som d'estranys. Per exemple, el campió mundial sense corona, el sr. Morphy era un maniàtic de les sabates i en tenia un munt per a cada ocasió. El fet és que aquest gran jugador, i admirat encara avui dia per les seves partides inmortals, llicenciat en moltes carreres i dotat d'una enorme intel.ligència, la seva genialitat va decaure en una paranoia i el van trobar mort en una banyera (suicidi) amb unes quantes sabates surant... Una altre maniàtic d'escacs és en Kasparov que parla amb les peces ell sol (per exemple: "...i tu, alfilet meu, quan voldràs canviar de diagonals i donar-me alicient cap a un final?).

Les meves 5 manies en escacs són:

1era) Mania de Col.locació: En un matx oficial, abans de començar, tinc l'obsessió de posar molt ben col.locades tant les peces meves com les del contrincant. Cal comentar que un meu rival -que no donaré la seva identitat- sabia d'aquesta meva obsessió i va aprofitar, quan ja les havia col.locat bé, de posar-les molt malament expressament amb la idea d'inquietar-me (fins aquí arriba la mala fe dels jugadors). Pot ser això una actitud de demarcació animal del terreny?
2ona) Mania de Preparació:En un matx oficial, també tinc la mania de treure'm el meu rellotge i posar-lo al costat del digital oficial. És una mania que va precedida de la primera i n'és per dues raons: una, per anar veient com passen les hores i saber el temps real d'una forma més pràctica, i l'altra per treure'm pes de sobre i poder maniobrar amb més agilitat davant la partida. És com el qui es puja les mànegues de la seva camisa per preparar-se per a una gran baralla.
3era) Mania Animosa: En un matx oficial, abans d'una partida fer-me un café per reforçar l'ànim. Algú anomenarà que això és "dopatge". La veritat és que s'hi estan posant molt fort amb aquesta qüestió la federació i volen determinar què és dopatge i què no ho és (i la qüestió és com ho controlaran?)...per aquesta premisa potser podríem dir que també fer un glop d'aigua o menjar quatre pipes durant la partida és dopar-se, no?
4rta) Mania d'Abstinència: No jugar cap partida amistosa ni estudiar res el dia abans d'una partida oficial. Crec que així reforça l'esperit combatiu i vas amb més ganes de jugar, i no m'embolicaré tant amb les idees (estant més aclaridor i més concentrat en tot moment).
5ena) La Superstició d'un Objecte: El bolígraf! qui no ho és de maniàtic amb el bolígraf que ha d'inmortalitzar una partida? Quan comences a guanyar moltes partides, segur que portem a sobre el mateix sempre que anem a jugar de campionat. Inclús, s'ha donat el cas que n´he tirat per posar com excusa que la meva mala sort era culpa del bolígraf.
Enrock.