"EL ROCK EN LES PECES D'ESCACS"

Se m'ha ocorregut donar-li nom de "rockeros" a les peces d'escacs en aquesta edició de novembre, com si es tractés del tauler d'escacs d'en "Harry Potter" o bé de "La bola del Drac" que s'havien posat de moda per tal d'atraure als nens a aprendre aquest joc-esport-ciència. Aquesta vegada, ho faré per aquests "rockeros" que són afeccionats als escacs ja sigui a un nivell alt o bé que només saben moure les peces...o bé ni això però que tenen il.lusió per aprendre'n: "¡nunca es tarde si la dicha es buena!".

Per començar, anirem a citar el rei, una peça que no se li dona valor per que és imprescindible per jugar-hi: Eddie Cochran. Aquest noi va morir amb 20 anyets però ja tenia un munt de cançons fetes. Si no hagués mort tan aviat amb aquell accident de cotxe, potser seria més gran que l'Elvis.
De segona, tenim a la dama, amb 9 punts: Janis Joplin. La seva veu m'embriaga i llàstima també que se la va endur el cavall de la mort.

Després, baixant el valor de les peces, tenim a les torres, amb 5 punts cadascuna: els "Rolling Stones" (i no és per que les torres es fan amb pedres!) i els "Ramones" (i no és per que en Joey sigui una "torre" d'alt!).

Després, amb igual puntuació de tres punts, venen els cavalls i els àlfils:

"ACDC" (antes de comer debes cocinar= rock dur, energètic i clàssic),"Pink Floyd"(la psicodèlia per excel.lència), la Tina Turner (que ha passat per moltes èpoques) i en John Lee Hooker (havia de posar una mica de blues en una partida...).

Finalment, i amb un punt, venen els peons. Per fer un joc de paraules, venen "els pioners" d'aquesta indústria de sons, sentiments i lletres. Per tant, he cregut convenient posar a 8 clàssics dels anys 50: l'Elvis Presley (per suposat), en Gene Vincent (l'acompanyant de l'Eddie Cochran en l'accident), en Buddy Holly (el ben vestit que sembla que mai ha trencat cap plat), en Carl Perkins (dels qui ha durat més), en Chuck Berry (famós per la dansa de l'ànec que, posteriorment, ho faria l'Angus Young), en Fats Domino (molt bo en el piano), en Jerry lee Lewis (un altre pianista, però escandalós!), i en Roy Orbison (qui va tenir una vida molt malaurada amb la seva família i això li va marcar. Ha arribat a tocar amb en Bruce Springsteen).

Espero que us hagi agradat la meva selecció.

Enrock.